Homo universalis

«polimàtic» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Corneli Alexandre Polihistor».
Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"humà renaixentista", és un dels homo universalis més reconeguts

Un homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a 'humà d'esperit universal') o també polímata (del grec πολυμαθής, polymathēs, 'que coneix, comprèn o sap molt') és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de l'antiguitat eren savis polimàtics i, tal com s'entén el terme avui en dia en altres idiomes (no en català).[1][2]

També s'utilitzen els termes humà renaixentista o humà del Renaixement. Aquest concepte va ser desenvolupat durant el Renaixement italià per un dels seus màxims representants, l'arquitecte Leon Battista Alberti (1404 - 1472), que va afirmar que "... l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artesà, sinó un intel·lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Aquesta idea recull els principis bàsics de l'humanisme del Renaixement. Es caracteritzava per considerar l'humà com un ésser totpoderós, amb capacitats il·limitades per al desenvolupament, i exhortava la gent a abastar tots els camps del coneixement i a desenvolupar les seves capacitats al màxim. Per aquest motiu, moltes persones en el Renaixement van fer florir notablement la cultura, l'esport i l'art.

Amb l'augment exponencial del saber, el polímat contemporani és aquell que domina com a mínim tres disciplines diferents. Peter Burke els denomina polímats agrupats si aquestes disciplines tenen molta relació interna.[3]

  1. Oficialment polimatia en el Termcat té una connotació pejorativa polimatia a Optimot
  2. León Esteban Mateo. Cultura y prehumanismo en la Curia Pontificia del Papa Luna, 1394-1423. Universitat de València, 2002, p. 19–. ISBN 9788437054179. 
  3. Burke, P. (2010). The polymath: A cultural and social history of an intellectual species. Explorations in cultural history: Essays for Peter McCaffery, 67–79.

Developed by StudentB